dilluns, 16 de febrer de 2015

Avantguardes.

Després dels esdeveniments revolucionaris que succeïxen a França durant el segle XIX, principalment la revolució burgesa i la Comuna de París, es va a crear una situació de crisi social i de posada en dubte dels valors tradicionals que fins a eixe moment havien mogut el món occidental. Estos valors afecten directament l'art i es troben representats en la societat burgesa del segle XIX, que una vegada que aconseguix assentar-se en el poder està disposada a defendre-ho de qualsevol agressió.

 La instauració dels Salons Oficials va ser un intent de persuadir els artistes de corrents que anessen en contra de l'oficial, per a d'esta manera integrar-los dins d'un art oficial que imposava la seua pròpia estètica i que no deixava exposar ni més menys que el que els acadèmics acceptaven com a vàlid. 

El realisme serà el que plantege una verdadera ruptura amb l'art oficial, al representar en els seus llenços temes quotidians i elevar el paisatge a la categoria d'obra de art, sense la connotació romàntica que anteriorment tenia.

Els impressionistes, basats en els estudis sobre la visió i la descomposició de la llum, van consolidar eixe desplaçament de l'interés de l'art oficial cap a altres modes de representació. 

A pesar de tots estos intents de ruptura, el canvi definitiu es va produir a través d'una crítica despietada a un sistema occidental que havia dut a terme injustícies socials com la Comuna de París de 1870. L'artista, en una posició decididament individual, investiga noves formes de representació a través de l'evasió. L'evasió en l'època, evadir-se de l'occidental és un fi que perseguixen els artistes. Esta evasió prendrà dos direccions: una evasió interior o, en segon lloc, cap a altres cultures. 
L'evasió cap a altres cultures es veu representada per Gauguin, que abandonarà tot i se n'anirà cap a la Martinica a la cerca de la ingenuïtat i el primitivisme i de l'acostament al natural que havia perdut, segons ell, l'art occidental. 

L'evasió cap a l'interior la representa Van Gogh, que amb el seu drama intern tractarà de representar les sensacions que té amb tots els temes que tracta. Per la seua banda, Cézanne, tracta les obres com a síntesi dels elements que componen els seus quadros. 

Estos tres artistes influirien en els posteriors moviments que s'organitzen en les avantguardes històriques. Gauguin en el moviment Fauve; Van Gogh en els expressionistes, i, Cézanne en el Cubisme.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada