dijous, 26 d’abril de 2012

Comunicació Audiovisual (1r.ESO).




"La invención de Hugo" de Martin Scosese 2011.



En classe hem estat acabant la pel·lícula 'La invención de Hugo'. En un moment donat vos he dit que la primera pel·lícula reconeguda de la història del cine en una projecció pública és 'L'arrivée d'un train en gare' en el Grand Café de París al 28 de desembre de l'any 1895 i feta pels germans Lumière. En ella un tren arriba a una estació i els espectadors, aterrits, botaven dels seus seients.


   Vos he dit en poques paraules que això era degut, en els començaments de l'espectacle cinematogràfic, a que la mirada de l'espectador s'identificava amb la de la cambra (cinematògraf). En la pel·lícula es fa referència a este fet en el moment que somia Hugo, en el que una locomotora no pot frenar al veure-ho a ell sobre les vies de l'estació. Però ací l'espectador, es a dir nosaltres, no ens identifiquem amb la cambra, sinó amb la mirada de Hugo construïda pel muntatge alternat (camp-contracamp) de la seqüència.
 Vos pose una ressenya sobre Méliès que acompanya el tràiler de la pel·lícula que estàvem veient.
El naixement de l'espectacle cinematogràfic no és sinó un moment en la història d'una sèrie d'esdeveniments i la imatge no es resumix només al que el cine representa. Els primers anys va lligat a altres mitjans com el còmic els tableaux vivants, la fotografia, la màgia etc, tots ells mitjans lligats al relat d'una forma o una altra. En la pel·lícula ix una espècie de fira en què es representaven els espectacles cinematogràfics.
La cultura visual de finals del segle XIX queda representada en una part per G.Méliès que a principis de segle fa centenars de pel·lícules amb un argument més o menys estructurat. El seu cine ve derivat de les fires i els circs en què va començar treballant i en els quals es comencen a distribuir les primeres pel·lícules.
Méliès segons llegenda del cine, inventa el pas de maneta, consistent a parar un moment la filmació, per a continuació continuar filmant, aconseguint d'eixa forma un bot en la filmació en què apareixen i desapareixen objectes. En la seua pel·lícula més citada 'El viatge a la Lluna' de 1902, es pot constatar. Va acabar els seus dies en la indigència a causa de la falta de drets sobre les seues pel·lícules i a més perquè el temps de fer eixe tipus de cine va arribar al seu fi.Característiques del cine primitiu.
De tot el cine d'esta època es poden traure algunes característiques que ens podrien definir les produccions que es feien. 
Estes característiques i altres (que eludim per ser més directes), constituïxen un autèntic llenguatge, diferent del cine que es farà després:
A. Frontalitat en els enquadraments,
B. Absència quasi de grisos creant pel·lícules en blanc i negre i quasi sense profunditat de camp,
C. No utilització de l'escala de plans,
D. Gestualitat molt marcada en els personatges.
E. Escassa o nul·la utilització del muntatge basat en l'escala de plans.







dimarts, 17 d’abril de 2012

3r ESO.

       L'exercici que hem realitzat este matí i que continuarem una sessió més, té com a objectiu reduir el conflicte entre les modalitats cerebrals induint a la modalitat verbal a abandonar la tasca. La idea és que la modalitat verbal, confosa i bloquejada per la rara imatge invertida que esteu dibuixant no siga capaç de simbolitzar com de costum.

    El nostre cervell pareix dir 'No em va això de fer-ho invertit', i és quan la modalitat visual presa del que estem fent, s'activa.

Dibuix Tècnic 2n Bat.


     Des del meu punt de vista el més senzill és entendre l'homologia com una transformació en el pla (una transformació és una llei que ens porta uns punts del pla a altres) , amb dos regles bàsiques: 
1) Tota parella de punts homòlegs està sempre alineada amb un punt fix del pla que es denomina centre de l'homologia. 
2) Tota parella de rectes homòlogues és concurrent (es tallen en el mateix punt) amb una recta fixa del pla que es denomina eix d'homologia. Donats un centre i un eix d'homologia hi ha infinites homologies possibles, així que es necessita una tercera dada per a definir-la unívocament (normalment una parella de punts homòlegs o una de les rectes límit) . Hi ha altres definicions de l'homologia que manegen conceptes de projectivitat, però jo crec que la definició més simple és l'homologia com una transformació subjecta a un parell de lleis. (De Dibujotecnico.com)





dilluns, 9 d’abril de 2012

Muybridge

Hui és el 125 aniversari del naixement d'Eadweard Muybridge, fotògraf, investigador que va inventar el zoopraxiscopio. Per això Google fa referència amb eixa capçalera.