diumenge, 22 de març de 2015

 
Potser pensem que una educació és completa encara que no cultive l’expressió artística. En resposta a això, crec que el millor que es pot fer és plantejar una pregunta que poques persones es fan explícitamente però a la qual, abans o després tot el món s’enfronta implíciatment. És la pregunta de la finalitat última de la vida.

Els objectius pràctics de realitzar una activitat útil i rendible, d’actuar en benefici dels altres i de divertir-se són fàcils de definir i de perseguir. Però, arriba un moment en què tot això sembla transitori i cadascú s’enfronta a la revelació de que l’únic sentit de la vida és la més plena i pura experiència de la vida mateixa. Percebre en tota la seua plenitud allò que significa estimar vertaderament, interessar-se per alguna cosa, comprendre, crear, descobrir, anhelar o esperar és, en sí mateixa, el valor suprem de la vida. Un cop s’entén tot això, és igual d’evident que l’art és l’evocació de la vida en tota la seua plenitud, puresa i intensitat. L’art, per tant, és un dels instruments més poderosos de què disposem per a la realització de la vida. Negar aquesta possibilitat als éssers humans és, certament, desheretar-los.”

Rudolf Arnheim, Consideracions sobre l’educació artística.