dilluns, 16 de febrer de 2015

Avantguardes.

Després dels esdeveniments revolucionaris que succeïxen a França durant el segle XIX, principalment la revolució burgesa i la Comuna de París, es va a crear una situació de crisi social i de posada en dubte dels valors tradicionals que fins a eixe moment havien mogut el món occidental. Estos valors afecten directament l'art i es troben representats en la societat burgesa del segle XIX, que una vegada que aconseguix assentar-se en el poder està disposada a defendre-ho de qualsevol agressió.

 La instauració dels Salons Oficials va ser un intent de persuadir els artistes de corrents que anessen en contra de l'oficial, per a d'esta manera integrar-los dins d'un art oficial que imposava la seua pròpia estètica i que no deixava exposar ni més menys que el que els acadèmics acceptaven com a vàlid. 

El realisme serà el que plantege una verdadera ruptura amb l'art oficial, al representar en els seus llenços temes quotidians i elevar el paisatge a la categoria d'obra de art, sense la connotació romàntica que anteriorment tenia.

Els impressionistes, basats en els estudis sobre la visió i la descomposició de la llum, van consolidar eixe desplaçament de l'interés de l'art oficial cap a altres modes de representació. 

A pesar de tots estos intents de ruptura, el canvi definitiu es va produir a través d'una crítica despietada a un sistema occidental que havia dut a terme injustícies socials com la Comuna de París de 1870. L'artista, en una posició decididament individual, investiga noves formes de representació a través de l'evasió. L'evasió en l'època, evadir-se de l'occidental és un fi que perseguixen els artistes. Esta evasió prendrà dos direccions: una evasió interior o, en segon lloc, cap a altres cultures. 
L'evasió cap a altres cultures es veu representada per Gauguin, que abandonarà tot i se n'anirà cap a la Martinica a la cerca de la ingenuïtat i el primitivisme i de l'acostament al natural que havia perdut, segons ell, l'art occidental. 

L'evasió cap a l'interior la representa Van Gogh, que amb el seu drama intern tractarà de representar les sensacions que té amb tots els temes que tracta. Per la seua banda, Cézanne, tracta les obres com a síntesi dels elements que componen els seus quadros. 

Estos tres artistes influirien en els posteriors moviments que s'organitzen en les avantguardes històriques. Gauguin en el moviment Fauve; Van Gogh en els expressionistes, i, Cézanne en el Cubisme.




diumenge, 1 de febrer de 2015

Pel·lícula per a 4t d'ESO. Blade Runner.

El divendres 28 començaren a vorer: Blade Runner: Dirigida l'any 1982 per Ridley Scott i protagonitzada per Harrison Ford, Rutger Hauer i Sean Young entre altres. El guió està basat en el llibre: Somien els androides amb ovelles elèctriques? de Philip K. Dick, i al diseny dels fons i l'ambientació va treballar Moebius (Jean Giraud) molt conegut pels seus còmics espacials com "El Incal". La versió que veurem es l'última que ha eixit a la venda el 2008, com manen les tradicions últimament: "la versión del director",  que afig metratge i lleva la veu en "off" del protagonista fonamentalment, encara que esta versió té els seus detractors.
Aquest any 2015 es parla de fer una continuació de pel·licula protagonizada per Harrison Ford.



------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------


Donat l'èxit de la pel·lícula es va fer un cómic l'any 1982:
ací teniu l'enllaç per a poder llegir el còmic, encara que està en anglés.
BRmovie.com: Blade Runner Comic
Hi ha un altre còmic més recent que podeu veure:




També han tret una "precuela" autoritzada:





--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

La fotografía com a record:

En Blade Runner (Ridley Scott 1982) , els replicants que viuen en “las colonias del mundo exterior”, fan un viatge suïcida a la Terra per a saber si poden alterar el seu codi genètic i d'esta manera “vivir más”[1]. Per a això Roy Batty es troba amb el seu creador a qui acabarà assassinant. Després de la seua mort i d’entendre Roy que morirà i que no pot fer res per remeiar-ho, entén la seua pròpia existència i, encara que el fet de que no acabe amb Deckar pot interpretar-se com que el Blade Runner és un replicant també es pot pensar que necessita un testimoni ocular del seu final.
Desgraciadament per a Roy, a diferència de Perseu[2], no aconseguix enganyar a la mort, així que únicament li queda l'acceptació, i, fent un cant coral del que significa haver viscut, ens fa veure que això significa haver vist, haver convertit en imatge tot allò que s'ha viscut i poder-ho transmetre encara que com a pàl·lid reflex en una fotografia, perquè totes eixes coses no es perden “como lágrimas bajo la lluvia”. Al voler Roy que el Blade Runner es quede contemplant la seua mort, és per que confia en que amb la seua presència ell mateix quede convertit en imatge. A pesar que li està comptant a Decker tot el que ha vist entén que eixes coses vistes moriran amb ell. Per a Roy resulta evident que allò que s'ha vist per ell no es pot convertir en un objecte que es transmet, si no que és personal i intransferible. Qüestiona d'eixa forma el valor de la tradició, l'antic, l'herència, la qual cosa la cultura transmet. Només vivint-la[3] es pot entendre qualsevol acció.
Als que són mortals els queda el record que no poden transmetre per que només ells ho han vist. D'esta manera, de forma semblant a Orfeo[4] amb la seua lira, el replicant Roy Batty tracta amb el seu cant de cigne captivar els habitants de l'Hades, potser amb l'esperança que se li perdone la vida. Però el seu cant no és escoltat.

[1] L'entrecomillad es deu al fet que citem directament la veu del film.
[2] Graves, Robert. Els mites grecs 1. Aliança Editorial núm. 1110, Ed. Aliança. Madrid 1995 (1a Ed. 1985) , veure pp. 293-303.
[3] Arribats ací veure i viure s'identifiquen.
[4] Graves, Robert. Op. Cit. veure pp. 135-140."

------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
El testament de Roy.




------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Imatges dels decorats: en 1982 era tot analògic.









----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Story board

----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------



S'han publicat diverses novel·les continuant la història, totes inferiors a l'original, i pareix que Alcon Entertainment ha comprat els drets per a produir precoles i seqüeles, inclús es parla de que alguna d'elles podia ser dirigida pel mateix Scott.
L'estètica de la pel·lícula s'emmarca dins del CYBERPUNK:


------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Algunes imatges d'un videojoc de l'any 1997 que continua tenint un cert interés.


------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Moebius (Jean Giraud) autor de còmic francés, creador de bona part dels fons i ambientacions de la pel·licula i mort recentment.




------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Blade Runner | Microsiervos (Películas / TV)
Blade Runner - Wikipedia, la enciclopedia libre
Blade Runner 1982 online - ver película divx o descargar Blade Runner 1982
Blade Runner cumple 30 años: curiosidades y vídeos de una obra irrepetible | Retrogeek