-
La iconicitat i els NIVELLS D'EXPRESSIÓ VISUAL
“Hi ha tres nivells d’expressió visual: la representació, que significa particularitat; l’abstracció, que significa universalitat; i el simbolisme, que és producte d’una convenció. Tots tres nivells actuen constantment en els missatges visuals.” (D.A. Dondis)
Representació
o analogia
La
imatge representativa és la que reprodueix o representa d’una
manera reconeixible la realitat. Intenta representar-la
fidelment.
Des del
punt de vista de l’emissor, aquest és el nivell de comunicació
visual més eficaç per transmetre informació directa i
detallada sobre l’entorn natural o artificial.
Des del
punt de vista del receptor, la interpretació de la
imatge (missatge) és més precisa, clara i monosèmica.
Abstracció
La
imatge abstracta suposa un menor grau d’iconicitat que la
imatge representativa, per tant major polisèmia, ja que
provoca múltiples interpretacions. Com més absatracta sigui la
imatge, major serà la seva ambigüitat.
Simbolisme
La
imatge simbòlica és aquella en que, a una forma visual se
li atribueix, convencionalment, un concepte o una idea. El
colom, com a símbol de la pau, per exemple.
La
capacitat comunicativa d’una imatge simbòlica augmenta a mesura
que és vista i reconeguda, és recordada i reproduïda contínuament.
La
informació visual simbòlica pot potenciar la força comunicativa
d’un missatge.
Llegiu els continguts que teniu a
continuació; els treballarem més exhaustivament quan treballem la
publicitat.
Marques, logotips i símbols
Marca
És un
senyal que posem a un element determinat per poder
reconèixer-lo entre els altres. Es tracta, per tant, d'un
tret distintiu que afegim a un objecte per tal d'identificar-lo,
diferenciar-lo.
Les
marques publicitàries són distintius utilitzats com a senyes
d'identitat dels productes comercials. Per ser fàcilment
reconeixibles pel públic, han de ser formes senzilles.
El Logotip
Aquest
és un concepte utilitzat sovint de manera incorrecte. El significat
exacte de logotip és:
Un
logotip, en una marca, és la representació d'una o diverses
paraules, fent servir únicament signes tipogràfics
(lletres, números i signes ortogràfics principalment). Aquest
concepte no inclou la idea d'icona ni de símbol, com sovint es
pensa.
Aquest
conjunt de signes tipogràfics però, funciona com una marca que ha
de ser fàcilment reconeixible.
El
Símbol
És
una icona o imatge que s'extreu de la realitat i que representa
visualment aquesta realitat, d'una manera sintetitzada o gràfica. En
el món empresarial es refereix a la imatge que intenta transmetre
els valors, personalitat, caràcter i principis d'una empresa.
El
símbol també és una imatge o forma que representa una idea
o sentiment d'una determinada cultura. Cada cultura
té els seus propis símbols; existeixen símbols referents a
diverses associacions culturals,artístiques, religioses, polítiques,
comercials, esportives, etc. Per això, no són imatges que puguin
ser compreses per tothom, encara que hi ha molts símbols que entenem
i adaptem als nostres costums.
Es pot
fer una categorització sobre els diferents tipus de símbols:
Monograma:
Són
aquells logotips en els que s'utilitza una o més inicials
entrellaçant els traços de les lletres entre elles
Anagrama:
Semblant
al monograma, es diferencia perquè les lletres utilitzades
acostument a conformar una paraula, que és una contracció de la
marca original i que es pot llegir, per exemple:
Sigla:
És un
símbol que es crea amb les inicials d'una nova paraula, i es llegeix
lletra a lletra:
Inicial
Es
refereix a la primera lletra d'una paraula que pot ser el nom d'una
persona, entitat o empresa:
Firma
Es
refereix al nom, cognoms, títol o distintiu que una persona escriu
de pròpia mà, per a donar autenticitat a una producte, s'aplica a
productes o serveis normalment de qualitat o exclusius, quan es vol
destacar la personalitat d'una persona en concret.
Pictograma
Tracta
d'expresar amb una imatge una paraula. S'utilitzen com a sistemes de
senyalització o com part figurativa de les marques. El pictograma
creua en facilitat les barreres del llenguatge parlat i l'escrit. Per
la seva forma i colors, acostuma a captar-se ràpidament per la
mirada.
Els
pictogrames poden ser figuratius, quan busquen la
representació de la realitat.
També
poden ser abstractes, quan no hi ha una relació evident amb
algun element de la realitat.
Logosímbol
i imagotipus
La
fusió d'un logotip i d'un símbol, dóna lloc a aquests dos
conceptes. La diferència prinipal és que en el logosímbol,
logotip i imatge estan fosos en un sol element:
En
l'imagotipus en canvi, logotip i símbol formen
part del mateix element però es troben separats, normalment el
logotip a baix i el símbol a dalt.
-
CARACTERÍSTIQUES i SIGNIFICATS DE LA IMATGE
Aquests elements es troben desenvolupats a CODIS
DE SIGNIFICACIÓ de l'apartat CODIS DE LA IMATGE
Denotació - Connotació
Els elements denotatius són aquells
explícits que ens ofereix la imatge en la seva lectura literal,
mentre que els elements connotatius són aquells
missatges no explícits que apareixen en la lectura complexa de la
imatge i que responen a la interpretació que realitza l'espectador.
Totes les imatges tenen elements denotatius però no
totes destaquen pels seus elements connotatius.
Iconicitat - Abstracció
La
imatge es pot definir com la representació més o menys exacta d'una
cosa. Les imatges no només són representacions físiques. El record
d'un rostre o d'un objecte també genera una imatge (una imatge
mental, en aquest cas).
Una
imatge és més icònica com més s'assembla a la realitat.
Per tant, la major iconicitat és l'objecte en si. A partir d'aquí,
una fotografia fidel serà menys icònica que l’objecte real, però
un dibuix serà menys icònic encara i una interpretació abstracta
de l'objecte ocuparà un nivell més baix encara d'iconicitat. Així,
les imatges més icòniques són aquelles la intenció de les quals
és la de connectar amb més públic. Les imatges menys icòniques o
més abstractes tenen un missatge menys explícit o evident.
En les
següents imatges podem apreciar dues fulles. Una d'elles representa
la tardor. És un significat abstracte donat que en realitat veiem
una fulla. L'altra és una fulla sense cap connotació, només mostra
un objecte de la realitat.
|
|
|
Simplicitat
- Complexitat
La
quantitat d'elements que conformen una imatge, la seva estructura
i composició, determinen la seva simplicitat o complexitat. Per
exemple: Des del punt de vista de la percepció visual, la inclusió
de més de quatre elements de diferents colors, forma i textura, no
permeten observar la imatge d'una sola mirada, es parla en aquest cas
d'una imatge complexa perceptualment.
Si els
elements que apareixen en una imatge tenen relació semàntica, la
complexitat de la imatge augmenta també, en aquest cas,
semànticament.
Poden
donar-se imatges simples perceptualment, que siguin complexes
semànticament.
En
resum, les imatges simples són les que són fàcils
d'interpretar, exigeixen poc esforç d'atenció i dedicació per a la
seva comprensió a l'espectador. Són monosèmiques.
|
|
Les
imatges complexes per altra banda, demanen més temps i
atenció a l'espectador per al seu anàlisis i/o la seva
descodificació. Obliguen a l'espectador a fer un esforç
superior, sovint poden ser imatges polisèmiques, amb significats més
complexes o simplement no són fàcils de interpretar.
|
|
Monosèmia - Polisèmia
Les imatges
monosèmiques són aquelles que tenen un sol significat. Es
tracta d'imatges que no són ambigües sinó concretes, tancades. El
que l'emissor vol donar-nos a entendre està molt clar.
En
canvi, les imatges polisèmiques ofereixen a
l'espectador diferents interpretacions perquè cadascú
pugui treure el seu significat. Són imatges obertes que pretenen no
passar desapercebudes i fomentar el debat entre el públic.
|
|
|
Originalitat
- Redundància
Una
imatge es pot considerar "original":
quan és capaç de transmetre un missatge més o menys complex a
través de mecanismes perfectament reconeixibles però instaurant
paràmetres nous, o modificant els anteriors de manera especialment
adequada al moment històric en el que s'ofereix.
Serà
redundant: quan
la seva representació o significat sigui abundant en la repetició
de patrons o models ja establerts i acceptats.
|
|
La representació màxima de la redundància és l'ús de l'estereotip: són models que es repeteixen de manera recorrent i que tenen un significat molt simple i directe, així com universal. Tendeixen a simplificar de manera abusiva la realitat que representen, establint categories homogènies de criteris, conductes, expressions o formes d'entendre la realitat.
|
|
|
|
Estereotip de parella
|
|
Estereotip de juventut
|
En síntesi, una imatge és original quan aporta alguna cosa nova i diferent, per la seva forma o pel seu significat. Sovint les imatges es repeteixen, potser no les havíem vist abans, però hem vist alguna cosa molt semblant, no ens sorprenen, no ens diuen res nou. És veritat que és difícil que una imatge ens sorprengui, està tot fet, però algunes són excessivament redundants, abusen dels tòpics, dels estereotips.
-
Graus o nivells d'iconicitat
Les imatges
es poden clasificar mitjançant molts criteris, però tal vegada el
més lògic és el grau de semblança que
les imatges tenen respecte a la realitat que reflexen. Es a dir, la
fidelitat que guarda respecte al seu referent.
Aquest concepte es denomina grau d'iconicitat, o nivell de realitat
de la imatge.
L'escala
d'iconicitat va des de les imatges esquemàtiques fins
arribar al propi objecte, que es representa a sí mateix
RECURSOS EXPRESSIUS DE LA IMATGE
Es poden adoptar els recursos expressius de la
llengua en la composició de la imatge, fet que provocarà un impacte
més gran i cridarà més l'atenció en els receptors.
LA COMPARACIÓ: consisteix en
exposar dos elements per tal que puguin establir-se semblances i
diferències entre les seves qualitats.
LA PERSONIFICACIÓ: consisteix en
donar als objectes qualitats humanes, trets propis de les persones.
Els publicistes utilitzen aquest recurs per a "humanitzar"
el producte.
LA METÀFORA: consisteix en
substituir allò que es vol mostrar per una altra cosa amb la que
guarda alguna relació. Ex.: S'anuncia una confitura substituint el
pot per la fruita de la que procedeix aquesta confitura.
LA HIPÈRBOLE: consisteix en
utilitzar una exageració per a destacar l'expressió.
LA SINÈCDOQUE: es tracta de
mostrar un objecte presentant-ne només una part (la part amb més
valor iconogràfic) de manera que el receptor pugui imaginar el que
falta. També a la inversa, s'anomena un tot per a referir-se a una
de les seves parts. Ex.: Es presenta la imatge d'un avió per a
referir-se a la gasolina.
FUNCIONS DE LA IMATGE (REPÀS)
Les funcions de la imatge es
concreten de les següents maneres:
-
FUNCIÓ REFERENCIAL O IDENTIFICATIVA: fa referència a la capacitat de referir-se de manera objectiva a un determinat fet o esdeveniment.
-
FUNCIÓ EMOTIVA O DE DISPOSICIÓ PERSONAL: la imatge és un mitjà que pot estimular les passions o actituds del receptor.
-
FUNCIÓ CONNOTATIVA O SIMBÒLICA: la imatge adquireix significats exclusius per a un receptor o per a una col·ectivitat determinada
-
FUNCIÓ POÈTICA: vinculada a la capacitat creativa, es refereix a la capacitat de la imatge per sorprendre al receptor, cridar-li l'atenció.
-
FUNCIÓ ESTÈTICA: imatges destinades a complaure l'espectador i a donar-li sensacions agradables. Avui en dia aquesta funció no es pot separar de la noció d'art
-
FUNCIÓ METALINGÜÍSTICA O AUTORREFERENCIAL: és la capacitat de referir-se a si mateix a al propi llenguatge utilitzat al missatge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada