El còmic.

.EL CÒMIC. ORÍGENS I EVOLUCIÓ.

 1.PRIMITIUS (1895-1928) .

Generalment es sol considerar que els còmics, en la seua forma moderna, van nàixer i es van consolidar en el si de la indústria nord-americana en 1896.

Per a esta consideració, s'atén a tres característiques: la narració seqüencial en forma de vinyetes, la permanència d'un mateix personatge protagonista en una sèrie de publicació periòdica i la presentació de globus o entrepans amb text en el seu interior com a locució dels personatges. Estes característiques es van reunir per primera vegada en el personatge The Yellow Kid, obra de Richard Felton Outcault.

Els precedents del còmic són diversos i arrepleguen tota la tradició occidental que integra imatge i text. Des de les primeres pintures rupestres amb ànim narratiu, que incloïen signes en la seua realització, passant per les pintures romàniques, la vinyeta romàntica, etc. Diem açò perquè el fet del que concemos amb el nom de la il·lustració, la caricatura i l'acudit gràfic en el periodisme nord-americà de finals del segle XIX. Yellow Kid, s'expressa normalment per mitjà de textos escrits en la seua camisa i ocasionalment per mitjà d'entrepans (globus) . 

És un llenguatge populatxer que va obtindre gran acceptació pel públic. Yellow Kid es publicava originàriament en el períodico The World, periòdic que estava en lliça amb el Morning Journal, pertanyent a Randolf Herats. Hearts va arrabassar a Outcault del World per al seu periòdic, encara que un altre dibuixant va seguir realitzant-ho per al World. Al principi es van crear en els periòdics historietes de caràcter jocós, i per influència dels Katzemjammer Kids, es van inaugurar les sèries d'historietes infantils, o kid strips. En 1907, Bud Fisher, va crear Augustus Mutt amb el que es van iniciar les daily-strips, o tires diàries. Augustus Mutt trobaria al xicotet Jeff en un manicomi, i ambdós s'unirien per a formar una estranya parella en la sèrie Mutt and Jeff. 

Un dels sostres de la utilització de la fantasia sense inhibicions industrials correspon a Windsor McCay, que en la sèrie Dreams of the Rarebit Friend (traduïda ací com a Malsons indigestes) , proposa a uns personatges, sempre diversos, que han sopat formatge fos ('fondue') , i tenen surrealistes malsons. L'esquema de conte somiat, com el d'Alicia en el País de les Meravelles (1865) o El Mag d'Oz (1900) , va ser portat a la perfecció en la seua següent sèrie Little Nemo in Slumberland, en 1904. En la sèrie, Little Nemo, té fantàstics sons en què viatja a través de grans o xicotetes vinyetes presurrealistes, molt pròximes estèticament a l'art Nouveau. En l'última vinyeta Nemo desperta invariablement.

Una altra orientació presurrealista, la va tindre la singular obra de George Herriman, Krazy Kat (1910), en la que una gata (Krazy), apareix enamorada d'un ratolí (Ignatz), i és amada per un gos policia (Ofissa B. Pupp) , al què ella no vol. A la mort d'Herriman, en 1914, ningú va ser capaç de continuar la seua obra, donat el misteriós del món poètic en què es mouen els personatges per ell creats.

Félix el Gat, era una sèrie feta per al cine en 1917, i posteriorment va ser passada a tires de premsa. Estava basada en el personatge que interpretava Charlot, del vagabund.

Este cicle creatiu tant en l'elecció de personatges i situacions, va entrar en declivi en 1915, a causa de l'estandardització i el conservadorisme reaccionari de la indústria, que van imposar els Syndicates, que s'encarregaven de distribuir el material gràfic en els periòdics, de manera que les empreses periodístiques n otenían que tindre dibuixants propis, encara que d'esta manera es renunciava a l'esclusiva.

En 1915 es crega la King Feautures Syndicate, que era una poderosa agència d'àmbit internacional a què seguirien el Chicago Tribune-New York News en 1919, i després l'United Feautures Syndicate.

La creació dels Syndicates va suposar un progrés, perquè va desvincular el dibuix d'historietes de les redaccions de cada periòdic, la qual cosa va donar enorme difusió al gènere. Però suposa un retrocés per imposar una estandardització formal, quant a format de les vinyetes, dimensions de les tires, etc. Inclús les temàtiques busquen no molestar els clients.

1.2.LA TIRA FAMILIAR. A conseqüència d'esta estandardització es va codificar la tira familiar (family strip) , que si bé la seua intenció era satírica, resultava respectuosa amb la institució que criticava. Ressaltava en este període la sèrie de George Macmanus, Bringing Up Father, (1913), en la que una família de nous rics immigrants eren satiritzats. Va ser la primera tira que va aconseguir sindicació mundial.

En 1929 sorgix Popeye de la mà del dibuixant Segar. En 1919, Gasoline Alley (El carreró de la gasolina) , que era una sèrie que introduïx la novetat de l'envelliment dels personatges. Blondie, de Chic Young, també pertany a esta època i va ser en molts moments el còmic més llegit del món, la sèrie es va extingir en 1974 al morir el seu creador.

De 1924 és Little Orphan Anni, la xicoteta òrfena era una xiqueteta tutelada per un milionari venedor d'armes, que amb un tall conservador ratllant el reaccionari, va alçar polèmiques tempestats en el país.

La girl-strip, es va originar perquè hi havia una àmplia capa de lectors femenins. Era una tira amb protagonista femení. En el pol oposat a l'orfeneta Anni, es va situar Betty Boop (1931) , que va ser portada al cine i obligada a desaparéixer per escàndol en 1939.

2.APOGEU DELS CÒMICS. (1930-1940)

2.1.PIONERS.

El període que s'obri en 1929 i es tanca amb el començament de la 2a Guerra Mundial, constituïx una edat d'or per al nou mig d'expressió, a causa de l'ampliació de la temàtica que es produïx amb la introducció d'una mitologia aventurera. El dibuix es torna més realista i les aventures més extenses donen pas a la serialización d'estes.

En 1929 apareix Buck Rogers, que va ser el primer heroi espacial antecedent de Flash Gordon.

En 1929 apareix Tarzán, el famós 'hombre mono', ideat per Edgar Rice Burrougs en 1914 i dibuixat per Harold Foster en un principi, i continuat en 1937 per Burne Hogart.

Foster ho va deixar per a dedicar-se a la monumental Prince Valiant que seguix dibuixant-se en l'actualitat per Jhon Cullen Murphy, continuador de l'estil rafaelista de Foster.

En 1931, l'onada de crims que va engendrar la Prohibició i el gansterisme que va nàixer a costa seva tenen la seua resposta en Dick Tracy, de Chester Gould, amb les seues faccions dures al estil de James Gagney i amb la predisposició de defensar la llei a qualsevol preu i de manera violenta. D'esta forma es van implantar els grans gèneres de l'èpica aventurera: la ciència-ficció, l'aventura exòtica i l'aventura policial o d'intriga.

2.2.DESENRROLLAMENT.

 En 1934, la King Feautures Syndicate, llança al mercat Flash Gordon de la mà d'Alex Raimond, que era un ros tità de l'espai, que junt amb Dale i al professor Zarkov, va viure aventures referides al planeta Mongo i l'emperador Ming, el seu etern enemic.

L'època de les aventures coincidix amb els anys en què la nació patia els estralls de la depressió i el públic pareixia especialment receptiu a les evasions imaginàries i estimulants propiciades per este tipus de narrativa heroica.

En 1934, Miltton Caniff crega Terry and the Pirates, i fa que el protagonista Terry Lee, viatge a Xina a la cerca d'un tresor fabulós la ubicació de la qual apareixia en un mapa llegat pel seu iaio, la qual cosa dóna pretext a lluites sense quarter contra els pirates dels mars asiàtics. L'ús del pinzell va permetre adquirir noves modulacions gràfiques (violentes siluetes, contrastos blanc i negre, etc.) , acords amb una estètica fotogràfica de què Caniff va adoptar el punt de vista de la cambra amb atrevides angulaciones i escorços. Amb Caniff es dóna un acostament entre el cine i els còmics.

En altres ambients més quotidians, el clima moral de la Depressió va contribuir a altres sèries en què de manera directe o indirecte, es feia referència a la difícil situació.

Exemple d'això ho constituïx Li'l Abner, un jove llaurador pobre i analfabet creat per Al Capp en 1935. La sèrie compte la vida de Dogpatch, un poble que evoca les misèries llauradores del sud.

En 1930 bota a la pantalla del cine al paper el ratolí Mickey, de Walt Disney, que es convertix en un principi en la representació del triomf del dèbil sobre el poderós, o del ciutadà comú enfront dels bancs que dominen el país. La novetat editorial d'estos temps va ser el comicobook, que eren revistes especialitzades en historietes, amb la qual cosa el còmic deixa de dependre del periòdic directament.