divendres, 17 de febrer de 2012

L'Assemblea de Professorat del IES DE PEDREGUER



EXPOSEM

Davant

    El progressiu deteriorament dels serveis públics i de l'Estat del Benestar: com són la sanitat, l'educació, la dependència o la justícia
    El retard en els pagaments compromesos per tal de facilitar el manteniment i millora de les infraestructures en què es realitzen els serveis esmentats per part de la Generalitat Valenciana
    L'empitjorament de les condicions laborals i econòmiques dels treballadors públics amb l'excusa  de la crisi econòmica, el dèficit públic i el deute

Que aquests serveis públics no són ni de lluny el problema ni tan sols la causa, i a més a més, segons  els experts, són gran part de la solució.

 L'afany recaptador per part de les administracions públiques, i en el nostre cas, de la Generalitat Valenciana no repercuteixen en millores per a la major part de la ciutadania sinó que veiem com cada dia més uns pocs privilegiats, causants, fonamentalment, d'aquest malbaratament que entre altres coses:

    Continuen tenint plans de pensions públics
    Tenen sous eterns després d'haver realitzat la seua magnífica tasca, d'arruïnar les caixes d'estalvis i les institucions públiques amb els diners dels ciutadans
    Tenen un nombre tan grans d'assessors que resulta humanament impossible escoltar-los a tots i que sols pensen a traure diners del mateix lloc
    Han invertit i inverteixen hui en dia encara amb diners públics perquè uns pocs “pobres” rics ho siguen més, sense que redunde en cap benefici econòmic per a València i els valencians
    Han creat infraestructures innecessàries i, fins i tot, inútils i que, per damunt de tot, s'empenyen a conservar

Aquests que ens governen poden trencar els compromisos adquirits amb ciutadans que viuen, treballen i paguen impostos a la Comunitat Valenciana? Però, els compromisos per tal de vendre la imatge de València i que tan sols han demostrat que han beneficiat a uns pocs i la majoria d'aquests no paguen pràcticament res d'impostos a València són irrompibles i necessaris? Cal mantenir tots els compromisos, acords i no sols els adquirits amb els privilegiats. És cert que hem de reaprendre, com ho feien els nostres avis i pares, a gastar sols el que tenim i fer front a TOTS els compromisos adquirits que com a Comunitat ens han dut la Generalitat o el Govern espanyol en un moment en què ens vam creure milionaris però, els retalls no poden ser a costa dels ciutadans mentre:

    Hi haja altres despeses no necessàries
    No es perseguisca el frau fiscal, de manera que cadascú pague el que li correspon
   No paguem TOTS els mateixos impostos si guanyem una quantitat semblant simplement per tenir una feina especialment protegida en què generalment es té un salari milionari  gràcies, en part als diners públics
     Es realitzen infraestructures de milers de milions d'euros per a ser simplement inaugurades
   La major part de la casta política tinga uns privilegis exclusius i intocables 
    Un diputat autonòmic valencià coste més que un diputat estatal
   Etc.

 També volem recordar a qui ens governen que ho podeu fer perquè haveu tingut centres educatius que us han ensenyat, centres sanitaris que uns han curats, jutjats que us han protegit davant d'acusacions injustes o no demostrades. En definitiva, invertir en educació, sanitat i altres serveis públics  és produir en el present i, sobretot, en el futur, garantint la tan assenyalada igualtat d'oportunitats Per aquest motiu, no podeu ni heu de permetre els retalls en la qualitat educativa, sanitària ni en la justícia ni tan sols mantenir-la sinó millorar-la. Resulta curiós que els  nostres universitaris trobem feina en l'estranger, de manera que per exemple, per a Alemanya o a Regne Unit, els resulta barat tenir bons professionals. Per què ocorre això? S'haurà de demanar diners a Alemanya, Regne Unit o millor a la Unió Europea perquè pague els complements de formació a Espanya, a l'igual que passa amb els jugadors de futbol? Com es pot fer una millor educació amb augment de ràtios, pitjors condicions laborals o sense diners per invertir en infraestructures?

Per tot això,DEMANEM

-La retirada del Decret-Llei 1/2012,
-La creació d'una Mesa de diàleg amb què se cerquen solucions davant la greu crisis que permeta l'ocupació, la millora en educació, sanitat i justícia sense que implique ja més sacrifici per als treballadors públics ni la resta de treballadors
-Si és necessari els ajustos i els retalls, que es comencen per les despeses  que no impliquen els ciutadans i els seus serveis

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada